Ja ha passat temps des de les votacions del 24 de maig i realment han estat dies intensos en el ampli sentit de la paraula.
Amb un resultats una mica sorprenents, de set forces polítiques n'hem passat a quatre i, qui pensava que ho tenia tot guanyat, ha estat el clar perdedor.
S'ha arribat a un inusual equilibri entre les forces, tret de que CIU les va guanyar, també amb claredat.
L'hora dels pactes: aquest cop ERC si que ha parlat amb totes les forces, i mentre per uns el seu únic objectiu era desbancar a la força més votada (CIU), la força més votada pactava programa i objectius. Per nosaltres es hagués agradat escoltar propostes de programa i de com es podria portar endavant els programes respectius, però PUSA i CANVI, entestats en fer fora a la força guanyadora, tan malament ho han fet? o millor dit ho hem fet? doncs ERC també estava a govern en l'anterior mandat.
La part còmica fou quan pocs dies abans de la votació, concretament el 20 de maig, els PUSA carregaven contra la gestió del regidor d'ERC durant el mandat, es a dir contra meva, després volien pactar.... el què? Com es pot entendre que quan parlen de nosaltres, els d'ERC i concretament referint-se a la meva persona, tot si val: la desqualificació personal, els atacs a la gestió, el boicot a nivell professional........ patètic! Un altre punt també preocupant va ser dies abans de tancar el pacte, el assetjament via WhatsApp que rebien determinats membres de la nostra candidatura, per intentar influir en la nostres decisions.
Es cert que el PUSA em feia alcalde, però teniem de governar amb minoria i això no era viable ni evidentment s'hagués entès. Després s'afegiren els del CANVI, però en aquest cas era a compartir l'alcaldia a 2 anys, encara s'entendria menys i li vaig comunicar que nosaltres no el faríem alcalde. Aleshores en uns moments de màxima tensió i expectativa, em truca el Ferran Calvera a casa dient-me que em donaven els quatre anys d'alcaldia i amanit amb una estratègia explicant que seriem un municipi d'esquerres com Sant Pere, Llinars o Cardedeu. Tot això passava dues hores abans de trobar-nos amb CIU, naturalment reunió d'urgència de tota la candidatura abans d'iniciar l'últim torn de converses amb CIU, per avaluar el nou escenari. La resposta fou unànime, no volem l'alcaldia per fer fora als qui han guanyat les eleccions. Entenem que el missatge de la gent es prou clar: Que guanyi CIU sense ser majoria i necessita un soci per governar.
Finalment veient que tot allò no portava a bon port, varem decidir entre tots els de la candidatura d'ERC pactar amb Convergència.
Amb un resultats una mica sorprenents, de set forces polítiques n'hem passat a quatre i, qui pensava que ho tenia tot guanyat, ha estat el clar perdedor.
S'ha arribat a un inusual equilibri entre les forces, tret de que CIU les va guanyar, també amb claredat.
L'hora dels pactes: aquest cop ERC si que ha parlat amb totes les forces, i mentre per uns el seu únic objectiu era desbancar a la força més votada (CIU), la força més votada pactava programa i objectius. Per nosaltres es hagués agradat escoltar propostes de programa i de com es podria portar endavant els programes respectius, però PUSA i CANVI, entestats en fer fora a la força guanyadora, tan malament ho han fet? o millor dit ho hem fet? doncs ERC també estava a govern en l'anterior mandat.
La part còmica fou quan pocs dies abans de la votació, concretament el 20 de maig, els PUSA carregaven contra la gestió del regidor d'ERC durant el mandat, es a dir contra meva, després volien pactar.... el què? Com es pot entendre que quan parlen de nosaltres, els d'ERC i concretament referint-se a la meva persona, tot si val: la desqualificació personal, els atacs a la gestió, el boicot a nivell professional........ patètic! Un altre punt també preocupant va ser dies abans de tancar el pacte, el assetjament via WhatsApp que rebien determinats membres de la nostra candidatura, per intentar influir en la nostres decisions.
Es cert que el PUSA em feia alcalde, però teniem de governar amb minoria i això no era viable ni evidentment s'hagués entès. Després s'afegiren els del CANVI, però en aquest cas era a compartir l'alcaldia a 2 anys, encara s'entendria menys i li vaig comunicar que nosaltres no el faríem alcalde. Aleshores en uns moments de màxima tensió i expectativa, em truca el Ferran Calvera a casa dient-me que em donaven els quatre anys d'alcaldia i amanit amb una estratègia explicant que seriem un municipi d'esquerres com Sant Pere, Llinars o Cardedeu. Tot això passava dues hores abans de trobar-nos amb CIU, naturalment reunió d'urgència de tota la candidatura abans d'iniciar l'últim torn de converses amb CIU, per avaluar el nou escenari. La resposta fou unànime, no volem l'alcaldia per fer fora als qui han guanyat les eleccions. Entenem que el missatge de la gent es prou clar: Que guanyi CIU sense ser majoria i necessita un soci per governar.
Finalment veient que tot allò no portava a bon port, varem decidir entre tots els de la candidatura d'ERC pactar amb Convergència.