ESTEM PREPARATS AL CANVI CLIMÀTIC? 

 Sense voler entrar en el dilema de si existeix el canvi climàtic o no, el que és evident de que alguna cosa passa i que afecta als països i a la població. Catalunya si que disposa de Plans d'adaptació al Canvi climàtic i d’un manual per la supervivència de la població. Concretament de:

 • La Generalitat disposa de l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC30), que defineix les actuacions per adaptar sectors com l'aigua, els boscos, la salut, l'agricultura, el litoral i la protecció civil als efectes del canvi climàtic. 

 • Protecció Civil també disposa dels plans especials per a inundacions (INUNCAT), incendis forestals (INFOCAT), ventades (VENTCAT), sequera, nevades, etc., que coordinen la resposta davant emergències. 

 • la Guia d'autoprotecció. Riscos de Catalunya, que recull consells pràctics per a la ciutadania davant inundacions, calor extrema, ventades, incendis, accidents químics, terratrèmols i altres riscos, publicada a finals de 2025. 

 Pel que fa a Espanya, existeix el Pla Nacional d'Adaptació al Canvi Climàtic (PNACC 2021 2030), que coordina les polítiques estatals d'adaptació, però no hi ha hagut una distribució massiva d'un manual a totes les llars, com sí han fet Noruega, Suècia o Finlàndia. 

 A Catalunya anem avançats, però al nord d’Europa encara més, concretament a Noruega, el seu govern va publicar al 2023 el document oficial "A changing climate – united for a climate-resilient society", que estableix l'estratègia nacional d'adaptació al canvi climàtic per al període 2024-2028. El document defineix com s'han de preparar les administracions, les infraestructures, l'agricultura, la salut, la gestió de l'aigua, els boscos i la protecció civil davant d'un clima més càlid i amb fenòmens extrems més freqüents.

 https://www.regjeringen.no/en/documents/meld.-st.-26-20222023/id2985027/? 

El 2024 el govern noruec va enviar a totes les llars un fulletó de preparació ciutadana. 

 Aquest document recomana que cada família pugui ser autosuficient durant una setmana en cas d'emergència. Entre les recomanacions hi ha: 

 • emmagatzemar aigua potable • tenir aliments no peribles 

 • disposar d'una ràdio amb piles o manovella 

 • portar llanternes, bateries i carregadors 

 • comptar amb mitjans alternatius de calefacció 

 • tenir medicaments essencials i una farmaciola. 

 El govern explica que aquesta preparació és útil davant d'inundacions, esllavissades, tempestes, talls elèctrics, pandèmies, ciberatacs i, en el pitjor dels casos, conflictes armats. El canvi climàtic és un dels motius principals que justifiquen aquesta campanya, però no l'únic.

 Darrerament, al mes de juny de 2026, un comitè d’experts nomenats pel govern noruec va presentar l’informe “Noruega amb el mal temps” que analitza els costos del canvi climàtic i proposa mesures perquè el país sigui més resilient.

 https://nettsteder.regjeringen.no/klimatilpasning/aktuelt/

 Mentre que en els països escandinaus com Noruega, Suècia o Finlàndia, disposen de Plans de mesures d’adaptació al canvi climàtic, Noruega va més enllà i valora quan costarà. A casa nostra anem pel bon camí però encara queda molt camí per recórrer. 

 El fet cultural del passotisme del sud fa que aquí es vegin les coses d’un altre manera i més llunyanes. Segurament després de les grans pluges ningú recorda dels 3 anys de greu sequera. Espanya encara va més enllà del passotisme, generen Plans i documents per complir amb l’expedient. Manca de comunicació, manca de prevenció. 

 La protecció civil, tan a Catalunya com a Espanya està orientada per resoldre les emergències immediates, quan la prevenció hauria de ser prioritària i aquesta ha de ser compartida en un model administració-ciutadania. La responsabilitat no ha de caure tan sols en l’administració, s’ha de conscienciar a la població que si es vol viure al mig del bosc hi han uns requisits imprescindibles que s’han de complir i un d’ells son les franges de seguretat i aquesta despesa la de sufragar un mateix. 

 Un dels grans problemes que patim els ciutadans de Catalunya és la manca d’inversions i ajuts per una falta de diners crònics que fa masses anys que dura. El govern espanyol promet molt i compleix poc. Els nostres governants donen el suport a canvi de les promeses i gairebé sempre son ensarronats.

 Els país pateix i no arriben solucions. Cal un replantejament seriós de quina ha de ser la nostra relació amb Espanya. El que sí queda clar, es que amb Espanya administrant-nos, a Catalunya cada cop serem més irrellevants. 

 Jesús Lera i Blasco